divendres, 29 de juny del 2012

A per l'èxit!

El Sona 9 del 2012 avança amb bon peu, assolint récords i grans fites. Tots els grups que s'hi volien presentar ja ho han fet i ara toca criticar, elogiar, verificar un veredicte que donarà pas a la següent fase del concurs.
A la mitjanit del 31 de Maig, en teoria, es tancaven les inscripcions per el concurs d'enguany. La repercussió mediàtica va fer canviar les bases perquè s'amplies el límit per inscriure's. Assolint xifres històriques per l'organització, al 4 de Juny es tencaven inscripcions amb una xifra de 201 grups. És tota una motivació per l'organització, ja que per diverses raons, com l'èxit imminent de grups emergents del Sona 9, com Manel o Els Amics De Les Arts o els reconeixements que reben els guanyadors, simplement veien l'esforç, ganes i treball que hi posa tota la directiva del concurs, fa pensar: La música catalana té molt bon futur! Ja passada la primera fase amb aquestes excel·lents xifres, els grups van presentar les seves propostes musicals i ara s'enfronten als jurats professionals i als jurats populars. Dit això a esperar, a esperar les votacions i sobretot el veredicte que sortirà a la llum al 8 de Juliol. Qui sortirà? Tot un misteri!
En conclusió, encara és molt verd i hem de deixar que maduri per començar a veure les sensacions del any. Encara hem d'esperar uns dies per poder gaudir dels grups, que sembla, que destaquen de la resta. Tot i això si algú no pot esperar: http://www.enderrock.cat/sona9/grups, aquí pot escoltar tots les grups i fer la seva pròpia tria, t'hi apuntes? Vinga, va que això avança!


dimarts, 26 de juny del 2012

Jo Mai Mai he escoltat Joan Dausà.

La intenció de tot grup, al presentar-se a un concurs de interpretació musical, és clara: guanyar, fer-se nom, destacar, obtenir públic, però sobretot el més important és actuar i el millor possible. Joan Dausà i els tipus d'interès és un conglomerat de músics que proposen un estil alternatiu pop-folk, que premiat sota votació popular, guanyà el concurs de maquetes Sona9, per això fa poc que actuen per els escenaris. És així, sota un títol d'autor i grup, trobem dos parts; el sant feliuenc Joan Dausà i els tipus d'interès un conjunt d'élit dels millors nivells musicals.

Joan Dausà i els Tipus d'Interès és; un músic, Joan Dausà,
 i una banda amb membres de grups com Sidonie, La Carrau o
Manel.
Comencem la banda, la cobla o simplement la mina que fa que el llapis escrigui com cal, una unió que engloba, de músics tot tipus i de nivell el més alt possible. El conjunt de músics l'encapçalen set persones, sense incloure Joan Dausà que dona veu al grup però també toca el piano elèctric. Per tant qui són aquests set músics? A mans d'Axel Pi, David Romero i Santos Berrocal hi trobem la bateria i la percussió, als teclats, el piano i el hammond, i la guitarra hi ha Florenci Ferrer tot i que Eloi Isern també està a la guitarra. Per acabar aquest nombrós grup, al violí hi ha la Carol Duran de la Carrau i al baix i clarinet Martí Maymó de Manel.


Clar, contundent i sincer serien els tres adjectius
que definirien, més bé, l'últim treball de
Joan Dausà. Aquest és el primer projecte d'un
grup amb futur.
Un cop presentat l'escenari i la melodia, anem  per la veu i protagonisme; Joan Dausà, un home polifacètic. Polifacètic? Sí, és músic, actor, locutor, presentador, animador infantil i emprenedor. Com actor es llicenciat en art dramàtic i el podem trobar a sèries com Vendelplà, el Cor de la Ciutat o al mateix Super 3. Al lloc de locutor podem veure'l posant veu a Xavi Masdéu a la seria Arròs covat i també a molts anuncis televisius. En altres professions com presentador o animador infantil el podem ubicar a presentacions d'actes o la Fundació Pere Tarrés, d'animació. Però si coneixem a Dausà per alguna cosa principalment és per la seva faceta musical. Movent-se entre el pop i el folk escriu lletres per després poder-les acompanyar amb el seu grup. Unes lletres series on la nostàlgia dels records, la melangia de divisar somnis entre la música i les ganes de fer música concloent en un CD publicat al 14 de Febrer per primer cop sota el nom de Jo Mai Mai.

Joan Dausà i les tipus d'interès, després de treballar-hi duran algun any van donar a conèixer el seu projecte: Jo Mai Mai. Tracta d'onze peces que amb molta melodia, però sense fugir d'estil, es mouen en els somnis i les fantasies de les persones. Dausà acompanyat dels músics crea una música molt directa per qui l'escolta que, si s'escolta profundament, es veu la intenció i tota la màgia de cada lletra.
           
            1. M'hauria agradat.
             2. Parlant de tu i de mi.
             3. El senyor Sommer.
             4. Jo Mai Mai.
             5. Truca'm.
             6. Horòscop.
             7. 1979
             8. Martina.
             9. Parque Rosedal.
            10. L'absurd.
            11. Encara hi som a temps.


Amb ideals, somnis, gustos i disgustos, compromisos i matrimonis aquest cantautor + banda ens fan entrar en el seu món. En un món de cotó, dolç i càlid que un cop dins costa sotir-hi perquè és de molt gust estar-hi. Per tothom que no hagi escoltat Dausà és molt recomanable i per tothom que ja l'hagi escoltat doncs evitar no deixar-lo, ja que amb ell les coses es veuen molt més completes i entenedores.

dimecres, 13 de juny del 2012

La Primavera de Mishima.



Què i d'on?
Mishima és un grup de música de pop independent, de cançó d'autor, que neix a Barcelona l'any 1999. Esta compost per David Caraben, Marc Lloret, Dani Vega, Alfons Serra i Xavi Caparrós. De la mà dels membres i de la seva creació, creant el nom; Mishima, que prové de l'escriptor japonès Yukio Mishima.


Membres:
El grup, actualment, esta format per: David Caraben, autor de totes les cançons en català i castellà, és la veu i el guitarrista del grup, Dani Vega és el guitarrista, Marc Lloret composa la part dels teclats, Xavi Caparrós a la part del baix i a Alfons Serra com a bateria. 


Gènere?
Als inicis del grup es definien com a ``pop fundamentalista´´, hi ho mantenen però òbviament amb variacions. La unió musical que proposa el grup barceloní dona un to melancòlic i nostàlgic que podem retrobar en bandes britàniques, alhora podem divisar la veu del millor Sisa en les seves lletres. Unes lletres que donen reflexes de un món desencantar però no desesperat.


Discografia:
Un any després de la seva creació, al 2001 ja llençant el seu primer CD, ``Lipstick traces´´,(Traces del pintallavis). ``És el que et pot deixar una donar a la roba i, a més a més, les rastres del carmí et recorden que ella també aspirava a la bellesa i, no obstant això, és alguna cosa viatgera, com una cançó pop´´, (Definició del primer CD per Caraben). Aquesta primera creació les va fer ser considerats una de les grans promeses per la crítica del país. L'any 2003 segueix la seva producció musical amb ``The Fall of publick man´´, (La caiguda de l'home del públic). Serà al 2004 quant el grup es tancarà a produir el seu primer disc amb català, que tot i tenir una peça anglesa, la resta seran en català. Amb aquest treball ``Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa.´´, Mishima va ser quant va rebre veritablament tot el coneixement, amb l'àlbum íntegrament amb català. En la mateixa llengua, després d'una pausa de dos anys, al 2007, va arribar ``Set tota la vida´´. Treball que dona el perquè del nom de Mishima, perquè inspiració amb Yukio Mishima, aquesta publicació son 9 històries curtes que mostren la seva vocació literària. Al 2010 van publicar el seu cinquè àlbum sota el nom de ``Ordre i aventura´´, que es va presentar emplenant la Sala Apolo de Barcelona. I arriben al 2012 amb la seva sisena proposta musical ``L'amor feliç´´. Un CD que ha tingut molt bona acceptació i demostra en quin bon moment es mostra el grup.


 L'amor feliç?
Sí, l'últim treball de Mishima, que fa veure que no seria el mateix, aquesta primavera sense peces com l'última ressaca, la vella ferida o ulls salvatge. Es reconsoliden com un dels grups del moment, amb noves sensacions i nous ritmes. Per altre banda l'acceptació dels festivals que gairebé tots les han programat en les seus cartells. En aquest treball, el lletrista i cantant David Caraben, s'ha fixat en un tema tant universal com l'amor. Òbviament, com sempre, intenta desxifrar un punt de vista diferent del comú, a través de diverses hipòtesis que el provén. És un treball sincer i personal, ja que cada oient estableix un vincle individual amb el grup i d'aquí en deriva la seva opinió.
A través del pop independent, creant lletres molt personals i reflexives,
que cada oient pot diversifica la seva visió del grup.
I doncs, l'amor continua dominant la discografia del grup, però ara d'una forma principal i molt més explícita. Tracta un amor diversificat, un amor tranquil, passional, calmat que acaba caient en la mort. En el CD dualismes com els de ulls salvatges ``Llum de la meva vida/ petita joia, afiladora coïssor/ Vegeu com resplendeix amb tota la seva foscor´´. També peces divertides i alhora realistes, cançons poètiques i reflexions sentimentals sobre les relacions, les parelles, i molt de sentiment. Un sentiment que dona frases tant precioses i reals com aquesta: Ningú m'espera, però avui ja no tinc por. Fa tant de temps que t'admiro, però tan curta és la cançó.


[modifica]

dimarts, 12 de juny del 2012

SONA 9 / 2012.

Si preguntessin a grups com, Els Catarres, Manel o Els Amics De Les Arts, que ja tenen nom dins l'entorn musical, si l'inici del èxit va ser senzill, la resposta evidentment seria que no. Actualment grups de pop, ska, rumba, folk, i tots les altres gèneres musicals, lluitant per sortir d'aquest bosc de la super vivència de grups. El nivell és molt alt, i les dificultats no són poques, per tant qualsevol facilitat és benvinguda. Una de les ajudes més importants, que disposen els talents musicals sense recursos per fer-se nom és el Sona 9. Aquest acte, és un concurs que vetlla i premia d'una forma excel·lent els nous valors de la música catalana. Per saber el origen d'aquest concurs hem de fer memòria; l'any 2001 neix Sona 9. Fruit de la fusió entre Èxit, de Catalunya Radio, i el concurs de maquetes d'Enderrock. Enguany es celebra la 12a edició, la 12a edició d'un concurs que confia en el mercat musical català i que gràcies a això ja sa establert com el concurs més important de maquetes dels països catalans.

Desde 2005, els amics de les arts,
han esdevingut un dels grans.
Aquest any 2012 aplega la 12a edició, hi ho fa de la millor manera possible, amb record de participacions. Al 2011 el festival va a plegar unes 200 maquetes, sense arribar-hi, aquest any participen un total de 201 maquetes de grups diferents i supera totes les edicions anteriors. Els compositors, els diferents grups, si volen ser avançar hauran de anar disputant-se el lloc a través de diverses fases, fins a 7. En primer lloc els grups es presenten, donen la seva informació i donen al jurat la seva maqueta; FASE 1. Després, d'aquestes maquetes el jurat professional (Membres d'Icat FM, d'Enderrock, del Sona 9, de Catalunya Radio i de televisió catalana), n'escullen 18 per arribar a la tercera fase; FASE 2. En acabat es fa una altre votació on en sortiran: 6 grups escollits per el jurat professional i 3 per el jurat popular; FASE 3. Les següents fases son de proves preliminars on al final en sortiran 3 grups; FASES 4 I 5. A les dos últimes fases es prepara el concert per la final i es conclou amb el concert; d'allà en sortirà el guanyador del Sona 9. Els diferents premis del concurs giren a l'entorn de la gravació i promoció d'un CD (Primer i segon) i premi de 2.000 euros (el tercer). Guanyar aquest concurs no et llença a la fama disparat, però si el guanyàs vol dir que el grup a través del esforç ho pot fer. Molts dels grups guanyadors de les darreres edicions com Sapo, Relk o molts altres grups han caigut en l'anonimat, per altre banda grans grups, com Manel, han sorgit d'aquí. És un bon incentiu per confiar en el futur de la música catalana, com per exemple frescor i vida dels grups guanyadors de l'any passat: Nyandú, The mamzelles, Alls nous piquen i Bremen.
Manel és un dels altres grans grups que ha
sortit del concurs musical.

Eslògan d'aquest any 2012.
Aquest any, en aquests moments, l'edició va per la tercera fase. El dia 15, el jurat especialitzat, donarà veredicte dels 18 grups que passaran a la tercera fase.Es a dir de les 201 maquetes en quedaran 18, i se'n triaran 9 per continuar a la 4 fase. El concurs és apassionant i constanment es pot veure el talent de la música de les terres catalanes. Des de MusiKCat mantindrem el contacte amb el concurs, seguirem les diferents fases i finalment parlarem dels grups més destacats.



Més informació al portal web del concurs: http://www.enderrock.cat/sona9

divendres, 8 de juny del 2012

Junts, en la música, contra la SIDA.

El 8 de Juny a les 9:00 s'iniciava el concert benèfic ``Les Nostres Cançons Contra la Sida´´. Un col·lectiu, molt adient i qualificat, es reunia avui amb dos objectius: Primer, que els espectadors rememoressin tot tipus de cançons catalanes que son el passat, present i futur de la música nacional. En segon lloc, hi més important, recaptar fons per lluitar i combatre aquest virus, VIH, des de tota Catalunya. Un concert molt llaminer, amb els clàssics, els millors i les promeses.

La música catalana és viva, ho demostra
apadrinant actes com aquests.
El cartell, d'aquest nodrit col·lectiu musical, l'obria Lluis Llach. El cantautor de Verges, que es va retirar dels escenaris fa 5 anys, només ha actuat en comptades ocasions per motius solidaris, aquest macroconcert no podria ser menys. I no va anar sol, l'acompanya una brillant veu, com Sílvia Pérez Cruz i un, no molt vist per els escenaris però si per els camps, conegut Pep Guardiola. Per guarnir la cartellera trobavem grans clàssics com Sisa amb la seva joia ``Qualsevol nit pot sortir el Sol´´; Peret, que ens porta la rumba de ``El mig amic´´; Marina Rossell amb ``La Gavina´´; o Miguel Poveda i l'adaptada peça ``El cant dels Ocells´´.
Per altre banda trobem els grans ``rockers´´ catalans com Gerard Quintana, Pep Sala, Gossos o Lax'n Busto, lligats a les seves conegudes peces: ``L'Empordà´´, ``Boig per tu´´,``Corren´´ i ``Llença't´´. Fen menció al present també podem trobar grups de l'actualitat com, els brillants Amics de les Arts, el grup del moment Mishima, els de ses illes Antònia Font o els reivindicatius Obrint Pas. Gent com Teràpia de Shock, Manú Guix, i La Troba Kung-Fú completant la llista amb un reguitzell de cantants, com Sanjosex, Anna Roig o Joan Masdeu que formen la unió ``Banda Indie All Star´´. Tot aquest espectacle finalitzarà amb una peça votada, per els lectors i oients, al Periódico juntament amb Catalunya Radio, que la cantaran tots els artistes. 

El concert, l'espectacle, és organitzat per la fundació ``Lluita Contra el Sida´´ i és una ocasió única per veure un festival inimitable. A part d'això, el concert demostra moltes coses; demostra la vitalitat emprenedora de les fundacions catalanes. La unió música-espectador sigui la causa que sigui, data o lloc per demostrar el que valen. I la última, i més important, és que un conjunt tant qualificat de cantants de la música cultural catalana s'uneixin per una causa tant humana, bona i personal.

dijous, 31 de maig del 2012

Algú coneix la iaia?

Trobem tres nois; l'Ernest Crusats (composició,veu i guitarra), en Jordi Casadesús (baix),  i en Jordi Torrents (bateria). I tenen una història per explicar:

Tot els hi comença al 2009, i en un inici com a idea solitària del cantant i guitarra Ernest Crusats. Aquell mateix estiu, a part d'inicar el projecte musical ja obté reconeixaments, guanya el concurs VicSona, la qual cosa permet que al gener de 2010 s'enregistri un primer treball. Al 2010 és quan podrem ja escoltar la maqueta 'El meu vaixell' (Autoeditat, 2010). Per gravar-la, entren a l'equip de l'Ernest part de la formació en Jordi Casadesus i en Jordi Torrents i aquí és on l'idea es converteix en realista, la ficció es materialitza i es creada ``La Iaia´´.

Tot i semblar pura coincidència, l'Ernest i en Jordi Casadesús van coincidir a l'institut i tocant en altres grups. Casualitats de la vida o coses del destí, els tres han acabat plegats. Estem parlant de Vic, de la boira, d'hores i hores tancats a casa amb música, de seriesyonkis, de la gent de la plana, d'una vida urbana i rural alhora, del silenci del poble i de l'Spotify, de locals de nit, del mercat de plaça i de modernitat líquida.

Per acabar de completar la història: en aquest període laMaria Blay (Lizardqueen Music) passa a ser mànager del grup. Més tard, guanyen el concurs de maquetes Sona9 2010 i, uns mesos més tard, el Premi Grup Revelació dels Premis Enderrock per votació popular. Al maig de 2011 s'enregistra el primer disc de La iaia, 'Les ratlles del banyador' (Música Global), que és publicat el mes d'octubre del mateix any. Aquest treball ha estat guardonat amb el Premi Revelació segons la crítica en els Premis Enderrock; a més d'ocupar la 4a posició de les llistes de discos de 2011 elaborades per les publicacions Mondo Sonoro i Enderrock. ``La Iaia, fa pensar i al final agrada, i enganxa. Destaquen cançons com ``La Platja´´ o ``Declaració de principis´´ on sorprèn una frase seva:

``I canten tan
malament.
I canten tan
malament.
Però cantem tant
malament que al final 
ens queda normal.´´

I ja es veu, com diu el títol, tota una ``Declaració de principis´´, d'un grup que comença i esta donant les primeres passes i que falta molt per saber com volen atraure el públic, el curiós? Saber com ho faràn, demoment hem d'esperar i aguantar amb aquestes lletres de la història d'un començament!


dissabte, 26 de maig del 2012

Catarres, projecte estiu!


Si parléssim d'un simple grup, de l'espiral actual musical, el definiríem així; Es un grup de música catalana, d'estil pop-folk. Format per Èric Vergés, Jan Riera d'Aiguafreda i Roser Cruells i es fan dir ``Els Catarres´´. Curt, breu i fàcil, definició d'un conjunt normal i corrent. Però hi ha un petit escull, que ens impedeix parlar així d'aquest grup, que no son normals i es mereixen molt més.

Jan Riera, acordionista, batería, pandereta,...


Els Catarres, com diuen ells; som un trio força peculiar d'Aiguafreda: un cantant que toca la guitarra (L´Èric), una contrabaixista (La Roser) i un acordionista que amb els peus toca el bombo i la pandereta (Jan). Son un grup que sorgeix del res, a finals del estiu de 2010, al novembre. L'objectiu inicial del trio d'Aiguafreda va ser la de portar a la llum algunes lletres que el cantant i l'acordionista tenien, però en breu es convertiria en molt més. La visió de l'espectacle, la visió que tenia el grup era de poder posar en mans de l'espectador un concert portàtil, es a dir, sense grans excessos ni masses dificultats; volien, en primer moment, arribar arreu de la comarca. Però per fer aquest concert amè, aquesta festa amb exclamacions les hi faltava una peça, i com diuen en la seva web: casualitats de la vida al poble del costat vàrem trobar a la Roser. La Roser Cruells, un dels tres pilars de Catarres, que donaria el toc femení al grup amb el seu contrabaix i la seva veu. 

D'aquí la formació del grup, anem al posat en escena, ja que és una història... curiosa, per això meritòria d'un gran grup com el que la conta. El primer assaig oficial el van fer el dia en que van tocar per el poble, us preguntareu, com pot ser això? Ben sencill. Tot s'esdevé quant l'associació d'artesans del poble, demana al grup, el suport per la fiar artesanal anual del carrer. Obviament aquí van veure la llum i van decidir trepitjar l'escenari per assajar i fer l'estrena, del que seria, el futur primer repertori. D'ença d'aquest fet tan especial van veure clar que això no podía quedar en un sol projecte d'amics, en una sola ``quedada per tocar´´i a corre-cuita es va penjar una maqueta mal gravada a la web... i quant un grup virtuos fa això, l'èxit és garantitzat. Després d'aquesta fama internàutica que es van crear van decidir posar-se en serio, el projecte va avançar i es van gravar 8 cançons, que després complamanterien, juntament amb ``la gran clau del tresor´´ Jeniffer i el seu videoclip. I en aquest moment tot el que viuen ja no serà al abast del que havien planificat, sinó que un somni!


Èric Vergés, cantant i guitarra.
Seguint amb la filosofia de poder entregar les cançons de franc editant un CD. Al 29 de novembre de 2011 surt a la venda el primer àlbum; Cançons 2011. Son 13 temes, 4 d'elles novetats inèdites que es poden comprar a les botigues, tanmateix segueixen estan penjades a la xara per qui se les vulgui descarregar. Una de les peces que destaca és `` me'n vaig al camp ´´ que és la història d'un barceloní que va a viure al món rural. L'èxit seguirà creixent ja que en aquest moment tindran xifres ja importants: El videoclip català més vist de la història, amb ``Jennifer´´, una xifra de 5.000 discos venuts, segons classificats en el disc català de l'any per Radio4 per ``Cançons del 2011´´, ... Per arribar als temps actuals inicien al 2012 guayant més premis: Son premiats amb l'Enderrok, per la millor lletra, per ``Jeniffer´´. Aquest estiu, s'ampliarà el repertori i sorgiran dos temes importants; ``TINTÍN´´ i ``La contorsionista´´, (l'última enregistrada amb la col·laboració d'Adrià Sales, el cantant de ``La Pegatina´´.

Roser Cruells, la dona del grup!
 Tenen l'anhel de repetir les èxits dels estius anteriors per això treballant. La constant involucració, no només musical sinó també social, internàutic i molt més proper al públic dona a conèixer el treball que estan fent. I es que Els Catarres son un grip amb molt de potencial, cançons amb enginy, un punt d'ironia i molta amistat i simpatia donen de resultar unes lletres molt amenes. Unes lletres que a las dies d'estiu fan falta, per això la importància del grup, ja que son pura festa i diversió. Per això mateix i moltes altres característiques... Seguiu així i arribareu molt lluny, heu d'anar més lluny, Sort!